ActiFolio: 20202

---

L’objecte seleccionat ha sigut un ventall d’una mida considerablement petit d’origen valencià. Quan tenia sis anys la meva àvia em va regalar aquest ventall en una de les seves visites al seu poble d’origen en l’època de les falles. Ella va néixer a València i el seu somni sempre ha sigut veure a la seva néta vestida de fallera. Com no va ser possible, em va portar de record, des de Serra (el seu poble natal) un ventall que em transmetés el verdader esperit d’una fallera valenciana. Per mi ha sigut sempre un objecte de col·lecció, un record sentimental molt positiu que em vincula directament amb un familiar molt important i un recordatori a haver de viure un any aquesta tradició.

Aquest ventall en concret té una mida de 23×13 cm obert i 13 cm tancat. La seva baralla és de plàstic en un color caramell obscur amb detalls artesanals daurats. El país és una tela impresa amb un retrat faller al natural i un acabat a les voreres d’encaix i punta. Les varetes presenten el mateix aspecte que la baralla i el calat forma part dels gravats daurats d’una forma molt ben integrada.

Principalment la seva funció és ajudar a proporcionar aire al voltant de la persona que l’utilitza per a alleujar i concedir una satisfacció davant de la calor. Tot i això, avui dia es considera també un complement de moda i accessori. La seva mida i materials poden variar segons el fabricant, context i estil. En aquells que aporten una major delicadesa en el seu disseny, de materials i dibuixos artístics, poden arribar a considerar-se objecte de col·lecció.

Fig. 1  «Abanico con motivos pompeyanos. Inglaterra, hacia 790» [Licència desconeguda, Sense Autor identificat]

El seu origen es baralla entre l’antic Egipte i la Xina, tot i això l’origen del ventall es quedaria a l’antic orient. Segons els historiadors la seva invenció va aparèixer a la festivitat de les torxes quan la princesa Kau-Si, que ocultava el seu rostre amb un antifaç, se’l va treure per ventar-se i va poder mantenir la seva intimitat mentre se sufocava de la calor. A més, s’han trobat ventall d’una mida gran i fixes a les tombes de Tutankamon. Al mateix continent, un fabricant de ventalls quan de nit es va barallar amb una ratapinyada per entrar al seu taller, va descobrir la manera de fabricar els ventalls plegables observant les seves ales. A partir d’aquí, al llarg de tota la història del món s’hi han trobat indicis i proves del fet que el ventall era un complement molt útil per a moltes civilitzacions, passant per Grècia, Roma, Japó, Portugal, Itàlia, Frància, Espanya, Mèxic, etc.

Fig. 2 » El abanico en el antiguo Egipto» [Licència desconeguda, Sense Autor identificat]

Tot i que el seu origen a l’antic orient va ser el de donar aire, a la Xina i el Japó s’ha limitat a les cerimònies del te, el teatre i una part molt artística portant-lo a ser quasi inútil la seva funció principal. No obstant això a Europa es va convertir en un objecte estrany i molt car que tan sols podien accedir les dones més luxoses de la cort. A Espanya concretament, quan va arribar aquest objecte de particular forma i ús, es va seguir conservant la seva principal funció on els homes portaven un de mida petita a la butxaca i les dones portaven un de mida gran, fix o plegable, com a objecte útil, però que complementava amb la seva indumentària. València es va convertir en una de les capitals principals de la fabricació de ventalls i actualment és una de les poques comunitats espanyoles que conserven una fàbrica de ventalls com a Sevilla, on s’tulitzen per ballar les sevillanes.

Fig 3. «Abanicos el secreto de una mirada» [Licència desconeguda, Pedro Alcoitia]

Segons la seva estètica, forma, materials i disseny sempre, des del seu origen, ha sigut un objecte col·leccionable el qual desestima la seva funció, però ha sigut present en tota la seva història com a principal confort en època de calor. Tanmateix fos l’objectiu de la seva fabricació, amb el pas dels segles hi ha acabat essent considerat un objecte per a les dones, les quals van arribar a desenvolupar un llenguatge o codi que, segons la part de la cara i el cos on posicionessin el ventall, volien dir una cosa o un altre.

Fig. 4 Captura de la película «Maria Antonieta».

També podem trobar altres simbolismes a l’Occident com a representació de les diferents fases de la lluna, a petites cultures xineses per avivar els esperits de la sala o com el que guardo jo concretament, un souvenir d’una tradició en concret.

Fig. 5 » Figura de porcelana busto de fallera con abanico y pean» [Licència desconeguda, Sense Autor identificat]

El ventall conté molta cultura al seu significat i història d’origen i els segles passats, però avui dia no ha perdut el seu principal objectiu que és remoure l’aire per a poder alleujar un estat d’angoixa per la calor i un altre principal objectiu com és fer d’un objecte útil una peça de col·lecció per la seva estètica i qualitat artística. Les diferents cultures (com l’Egípcia, la Xinesa, la Japonesa, l’Espanyola, la Italiana, la Portuguesa i la Mexicana, entre altres) han desenvolupat al llarg de la història un element complementari, un accessori a la indumentària per a les tradicions més antigues, un element distintiu entre reialesa o gènere i un element artístic per a attrezzos, souvenirs o cerimònies especials i tradicionals. Tot i segons la cultura, mantenir un significat especial segons el context en el qual s’obté, la seva principal funció és la mateixa per a totes les cultures que han format part de la seva evolució.

Fig. 6 Forma fixa de ventall originaria de l’orient. [Licència desconeguda, Sense Autor identificat]

---

Bibliografia i webgrafia

Verónica Reyero (2017) ¿Antropología y diseño?- Blog Antropología 2.0, 13 enero 2017 [Consulta: 20 de Febrer de 2021] Disponible a: https://blog.antropologia2-0.com/es/antropologia-y-diseno/

Díaz de Rada (2012) Cultura, antropología y otras tonterías. Editorial Trotta. [Consulta: 20 de Febrer de 2021] Disponible UOC: https://0-ebookcentral-proquest-com.cataleg.uoc.edu/lib/bibliouocsp-ebooks/detail.action?docID=3201337

Figura 1. / Arte Informando (2014) Arte, lujo y sociabilidad: la colección de abanicos de Paula Florido. [Consulta: 25 de Febrer de 2021] Disponible a: https://curiosfera-historia.com/el-abanico-historia-tipos-partes/

Figura 2. / CurioSfera (2021) Historia del abanico- Origen y lenguaje. [Consulta: 25 de Febrer de 2021] Disponible a: https://curiosfera-historia.com/el-abanico-historia-tipos-partes/

Figura 3. / Pinterest (2021) Abanicos el secreto de una mirada [Consulta: 25 de Febrer de 2021] Disponible a: https://www.pinterest.es/pin/727401777303653104/

Figura 5. / Artiamano. Figura de porcelana busto de fallera con abanico y pean [Consulta: 28 de Febrer de 2021] Disponible a: https://www.artiamano.com/es/figuras-de-porcelana-artesanales/470-figura-de-porcelana-busto-de-fallera-con-abanico-y-peana.html

Figura 6. / Artigoo (2016) El museo del Abanico en Aldaia [Consulta: 28 de Febrer de 2021] Disponible a: http://artigoo.com/museo-abanico-aldaia

Wikipedia (2021) Abanico. [Consulta: 28 de Febrer de 2021] Disponible a: https://es.wikipedia.org/wiki/Abanico

Go fans go (2013) Historia ah!bonicas Capítulo 2. [Consulta: 28 de Febrer de 2021] Disponible a: https://mrsgofansgo.wordpress.com/tag/abanicos/page/4/

Protocolo. Historia del abanico. Origen. Evolución. [Consulta: 28 de Febrer de 2021] Disponible a: https://mrsgofansgo.wordpress.com/tag/abanicos/page/4/

Dragon Sport (2024) Abanicos, origen y utilizar marciales. [Consulta: 28 de Febrer de 2021] Disponible a: https://www.dragonsports.eu/es/blog/10_abanicos-origen-y-utilizar-marciales

 

Introducció a l’espai

---

L’espai que s’ha visitat per a reconèixer, analitzar i viure la seva senyalística ha sigut el Centre Comercial Baricentro que es troba a la localitat de Barberà del Vallès (Barcelona).

https://www.baricentro.es/    (Imatge extreta de la web oficial)

Va ser inaugurat l’any 1980 i és considerat un dels centres comercials més antics d’Espanya. Sota la seva edificació i part del seu territori es pot trobar restes d’una antiga via de tren. La seva història i evolució es pot trobar a les mateixes parets del centre comercial en forma de quadres il·lustratius/fotogràfics o a la web.

Es tracta d’un centre comercial petit, d’una part del Vallès Occidental molt concorreguda, però que en temps fora de pandèmia sol ser molt visitat pel tipus de botigues que es poden trobar (familiars, de bona relació qualitat-preu, menjar, etc.). La seva ubicació és òptima per accedir, ja que està ubicat al costat de l’autopista (AP7) i la seva senyalística comença en agafar la sortida corresponent.

Aquest espai compta de tres plantes i sis entrades diferents. Cada entrada/sortida compta amb un pàrquing seccionat a més de 3 pàrquings més, distribuïts al voltant de la zona edificada i el territori propi del centre comercial.

La seva estructura es caracteritza per predominar les formes rectangulars i els arcs. Les línies rectes es trobem present a tot l’espai.

La seva paleta cromàtica conté matisos de color gris en diferents materials que edifiquen tot el disseny i estructura amb la combinació d’un to fosc de fusta (normalment al mobiliari). El color que destaca sobre la seva paleta cromàtica més habitual és un to de vermell que compon tota la seva imatge gràfica partint des del logotip. Es pot observar un procés de canvi al seu interior (que ja s’identifica a la seva línia gràfica) on es va introduint de mica en mica el color blanc i negre per aconseguir un alt contrast i més lluentor, competint amb la paleta de grisos/fusta. Per donar naturalitat s’introdueix el color verd que destaca en forma de zones amb plantes o zones entrada i sortida. Per tant, la seva paleta cromàtica es definiria com a una paleta de 5 colors (negre i blanc en les seves variants, vermell, verd i marró de la fusta).

Aquest espai es troba molt il·luminat, algunes zones per entrada de llum natural des del sostre i l’altra part amb llum artificial. Per últim, la seva imatge exterior no és coherent amb la seva imatge interior de l’edifici, com a opinió personal, la seva estructura i paleta cromàtica exterior se semblen més a una fàbrica que no pas a un centre comercial.

El sistema de senyalística de C.C. Baricentro

---

L’experiència senyalística d’aquest espai comença en entrar a la zona no edificada del propi centre comercial, ja que com he explicat anteriorment, els seus senyals comencen en agafar la sortida de l’autopista que et fan accedir al recinte. Per tant, els primers senyals que s’observen es tracten d’aquelles sobre la direcció, metres o indicacions respecte a com arribar fins al centre comercial.

Més endavant, abans d’entrar a la d’edifici, es poden observar els diferents senyals que indiquen el camí fins a X pàrquing, espai que t’indicarà en quina porta et trobes per accedir a l’edifici.

Una vegada disposats a entrar al centre comercial, els primers senyals del mateix edifici és trobem a les portes, indicant per on s’ha d’entrar, horaris i aforament i les diferents mides i consells a seguir per a una higiene adequada en aquesta època de pandèmia.

Un cop dins es poden observar en algunes columnes les dades de privacitat i política de l’edifici de forma resumida i gràfica. Enfront de cada porta es podrà veure un cartell a una alçada alta per poder observar-lo de lluny, el número de porta en el qual et trobes i les dades de xarxa socials / web. Sota aquest cartell s’ubica una pantalla d’altura ergonòmicament còmoda que anirà passant de pantalla amb diferents informacions rellevants sobre el centre comercial.

A terra, als diferents passadissos que recorren l’edifici, s’han ubicat uns senyals de distància i respecte a la resta d’usuaris per mantenir un espai propi i la prohibició de fer l’ús del mobiliari de descans (senyals incorporats per la COVID-19).

A cadascuna de les portes de les diferents botigues i establiments que hi ha al centre comercial s’observen uns cartells que pengen on s’indica el nom de la botiga corresponent.

A diferents punts del centre comercial es poden trobar, penjats del sostre i amb una mida considerablement gran per poder observar de prop i de lluny, uns plafons en forma de cub que contenen diferents pictogrames per indicar X llocs de l’edifici. D’aquest es poden trobar de dues mides, d’una sola línia, però també amb quatre cares, altres que tenen dues cares i el que manté la forma d’un cub i conté tres línies.

També s’han trobat al llarg de tot l’edifici diferents senyals obligatoris com les de sortides d’emergències, les portes, els plànols de l’edifici, mànega i extintor, etc.

Al començament i final de cada rampa o escala mecànica és trobem els senyals de recomanacions de seguretat per fer ús, de prohibició i perill així com la distància de seguretat. A la porta de cada ascensor es trobaran també senyals que indicaran com fer un ús apropiat.

En algunes de les columnes de l’edifici es troben una àmplia llista d’informació i senyalística del que trobarem en aquella planta, la direcció en la qual es troba, horaris, un plànol gràfic per indicar cada botiga, etc.

Per últim, en forma molt gràfica i indicativa, s’han incorporat diferents cartells d’informació rellevant de comportament, seguretat, ús i serveis.

Dins de tots aquest tipus de senyals que s’han observat en la visita al centre comercial es poden dividir en diferents grups:

1. Els senyals d’alçada alta que indiquen els llocs on et trobes, on pots trobar X zona / botiga / servei o indicacions de seguretat.

2. Els senyals de columnes que estan compostes per un mix de pictogrames i direccions i es complementen amb informació.

3.Els senyals higiènics per la pandèmia que indiquen accions de cura, espai, restriccions i respecte, i es poden trobar a les parets o el terra.

4. Els senyals exteriors que indiquen com arribar o com entrar al recinte del centre comercial.

Segons la pròpia experiència de visitar l’espai seleccionat i observar als diferents usuaris que es trobaven dins en aquest mateix moment, els diferents senyals o tipus de senyals que és trobem a l’edifici són prou comprensibles per entendre la informació que contenen i trobar la informació desitjada. La forma de senyalització que destaca són els pictogrames d’un aspecte bàsic i coherent que indiquen mitjançant fletxes les direccions, amb persones l’acció o servei i amb icones més concrets les diferents informacions rellevants que presta l’edifici. La seva línia gràfica és coherent en tota la seva senyalística, seguint la paleta cromàtica principal que conté el disseny de l’edifici amb la incorporació d’alguns colors necessaris per identificar i diferenciar certs serveis o espais, la línia argumental, la forma gràfica i l’estil de marca. Es combinen les formes bàsiques dels pictogrames amb les formes característiques del centre comercial. La majoria són indicades mitjançant dibuixos gràfics, però en casos concrets o necessaris es complementen amb text els més reduïts possible.

Els diferents senyals i tipus de senyals és trobem ben indicades per a una lectura òptima, tenint present la seva altura, posició o tipus d’informació per tal de ser ubicada a una alçada o ubicació en concret. Per exemple, la senyalització de mantenir la distància de seguretat es troba a terra per tal de poder distribuir els 2 metres sense pensar massa i posicionant-se sobre el senyal. Per altra banda, els senyals que indiquen on és trobem els diferents serveis o d’emergència és trobem a una alçada prou alta per tal que tots els usuaris puguin fer una lectura òptima i ràpida. En canvi els senyals o cartells que contenen informació que s’ha complementat en text i s’ha de llegir es troben a una altura òptima per als usuaris adults per tal de facilitar la seva lectura.

Realment no s’ha trobat cap dificultat per ubicar-se dins de l’espai, tampoc s’ha observat cap usuari amb sentiment de frustració per aquest mateix motiu. La majoria de les persones que es trobaven dins de l’espai i han sigut observades s’amblaven haver estat dins de l’espai més d’un cop i anar directe al lloc desitjat, d’altres feien servir els diferents senyals de manera ràpida i còmoda. Potser s’hauria de reforçar la prohibició de l’ús d’alguns mobiliaris de comoditat a part de la senyalització, ja que s’ha observat a usuaris que no feien cas (però és comprensible no poder controlar a tots els usuaris que visiten el centre comercial). Orientar-se ha sigut una tasca fàcil, la lectura dels diferents senyals ha sigut òptima i l’experiència amb la senyalística de l’espai és bona, ràpida i òptima creant així una sensació de seguretat a l’usuari.

3. Reflexió

---

La senyalística d’aquest espai ha sigut desenvolupada de forma coherent amb tota la línia gràfica de la marca, com és el centre comercial, seguint un fill argumental i una estètica que conforma tot un conjunt de senyalització d’acord entre elements i senyals, creant una experiència fàcil i segura als diferents usuaris i aconseguint el seu principal objectiu, senyalitzar.

De forma ràpida, abans d’entrar a l’edifici, l’usuari pot identificar l’estil de senyalització que trobarà a l’edifici i de forma molt senzilla i directa fan de la seva experiència un passeig còmode i segur. Un cop identificats els tres tipus de senyals que es troben dins de l’edifici, la persona que es pari a llegir-les, sabrà resoldre els seus dubtes ràpidament, perquè els elements seleccionats per indicar-los són més que òptims i funcionals.

Tota la línia gràfica aplicada per a la senyalística d’aquest espai segueix una paleta cromàtica que, si s’ha d’incorporar algun color diferent es fa amb coherència i sintonia de la resta de color que la componen. Les formes rodones o irregulars són presents a la majoria dels pictogrames així com els rectangles de vèrtex rondejats i les formes planes. El disseny en general és molt directe, senzill i minimalista, essent funcional i provocant una identificació i enteniment molt bàsic i important.

La meva pròpia experiència dins de l’edifici ha sigut una experiència d’observació on he pogut gaudir d’un estudi de senyalística on les seves característiques, continguts i ubicacions han fet d’aquesta experiència una activitat molt reconfortant sabent que l’estudi de la persona o dissenyador responsable de desenvolupar aquest treball ha sigut implementat de forma correcta i el més important, funcional.